El cops a la taula o breu gènesi del prou

L’Aureli sempre ha estat un home flegmàtic. La Lurdes, en canvi, té un temperament de mil cavalls desbocats. A ell li agrada el son desidiós dels diumenges. Ella odia els diumenges. El cas és que un dia, després de trenta anys de casats, exhaust ell de les excursions dominicals i avorrida ella de quedar-se a casa per clapar, l’Aureli pegà, per primera vegada a la seua vida, un cop a la taula. Evidentment, aquell calbot sec i sord a la fusta cridà delerosament el divorci: la Lurdes, amb una mà frenètica, respongué a l'Aureli amb un mastegot a la porta. És aquest, molt senyors meus, el preu dels cops a la taula.